Des d'aquest dilluns la biblioteca ha obert un procés participatiu per escollir el nom de la biblioteca entre tres dones que han estat proposades per la seva aportació a la cultura i a Sant Hilari Sacalm.
Per votar cal tenir més de 16 anys i es pot fer des de l'aplicació
participa.cat.santhilari (si s'està empadronat a Sant Hilari) o bé presencialment a la biblioteca (si es té carnet de la Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm). El termini de votació finalitza el 9 d'abril de 2020.
Aquí teniu un petit resum de les tres candidates:
SOLEDAT RIDAURA I FEIXAS (Sant Hilari 1898 - 1989)
Soledat Ridaura va ser una dona amb un gran bagatge cultural, avançada al seu temps, que va viure a Argentina i es va exiliar a França, tot i que la major part de la seva vida la va passar al poble. Va publicar escrits a revistes com la Lliroia i als Programes de Festa Major. També va codirigir la col·lectivització del transport i va muntar una petita escola a casa seva durant la Segona República i la Guerra Civil. Així mateix, va ser una de les impulsores del projecte del Casal d’Avis de Can Blat i també va lluitar per la construcció d’una residència per a la gent gran
TERESA SALETA DE NOGUER (Tordera 1852 - Sant Hilari 1912)
Teresa Saleta, marquesa de Montsolís, va ser una dona emprenedora, catòlica i pionera que va ajudar el poble a modernitzar-se, créixer i trobar noves maneres de viure. Cal destacar entre les seves accions les obres que va dur a terme al Balneari de la Font Picant per convertir-lo en l’edifici que ha perdurat fins a l’actualitat. Aquest fet va contribuir a fer del poble una vila de referència com a primer centre d’estiueig de Catalunya. També va ordenar construir la capella Mansolí Nou al costat del balneari, el convent de les Carmelites que posteriorment es va convertir en escola per a nenes del poble i una font pública per ajudar a combatre les plagues de còlera i tifus. L'última acció que se li coneix va ser la de demanar permisos per poder canalitzar l'aigua del sot de Vilavella a la casa Saleta de la Vila
MARIA DE SOLTERRA
Maria de Solterra és un pseudònim que apareix a les revistes L’Estiuada i la Lliroia durant els principis del segle XX. Aquests escrits parlen, entre d’altres temes, de Sant Hilari: la seva història, comentaris de la vida social del moment (sobretot el tema de l’estiueig) i reflexions més polítiques. També es publiquen poemes sota aquesta autoria. La seva figura és interessant perquè, tot i no saber qui hi ha darrera el nom, aquest pot ser interpretat com una marca, un símbol utilitzat per totes aquelles dones silenciades al llarg de la història. De fet, la majoria d’escrits d’aquesta època els firmen homes i en els pocs que són femenins apareix el dubte de si hi havia un home al darrera. Per això, el fet que s’especuli sobre qui era Maria de Solterra, fins i tot assenyalant que podria ser el vicari del poble, converteix la seva figura en un personatge tan representatiu d’una època en què el paper de la dona es reduïa a l’àmbit privat
